Introducció
Tot just començar l’itinerari, passem fregant una breu i esclarissada pineda de pi blanc, pinastre i algun pi pinyer, una de les últimes llengües d’aquest tipus de bosc provinent de les plantacions que s’estenen al llarg de la zona de les dunes. Aquests pins van ser repoblats a principis del segle XX per a fixar la sorra de les grans dunes, anomenada també duna continental, que en aquesta part baixa del Montgrí es van anar formant a efectes de l’acumulació de la sorra a causa de la tramuntana provinent de la gran platja del golf de Roses. No obstant, permeten l’establiment d’una varietat de fauna interessant, com el cucut, que a la primavera sentireu cantar insistentment, i l’espavilat esquirol, que potser veureu pujar i baixar d’algun pi. Les restes de pinyes rosegades escampades per terra, delaten la seva presència.