Introducció
Les barraques de pedra seca i els aixarts (nom que reben els murs resultants de despedregar el terreny per al conreu) són un bon testimoni de l’aprofitament humà dels recursos que ens ofereix el Montgrí juntament amb els forns de calç que hem vist anteriorment.
Aquesta barraca en concret correspon a una barraca monumental que ha estat reconstruïda recentment. Presenta una planta circular i una estructura esglaonada.
Aquest tipus de barraques eren les més complicades de construir i sovint necessitaven l’ajuda d’un barraquista. Són molt resistents, es solien construir lluny de nuclis urbans i els pagesos o pastors s'estalviaben haver d'anar i tornar cada dia al poble, o de transportar estris petits.
Servien per a protegir-se del mal temps, de les hores de màxima insolació de l'estiu, per guardar els estris de mà o els aliments i l'aigua.
Al voltant de la barraca trobem diverses restes d’aixarts i algunes oliveres que evidencien l’antiga explotació agrícola dels planells.