Introducció
Ens hem de remuntar al segle XV per tenir les primeres notícies sobre el cultiu d’arròs a la plana del Baix Ter. Tot i el risc sanitari del desenvolupament de malalties greus associades als mosquits, el rendiment més gran d’aquest cultiu respecte al blat, justifica el manteniment del cultiu d’arròs durant set-cents anys. Tot i això l’any 1837 una reial ordre prohibeix el cultiu d’arròs a tot l’Empordà, perquè erròniament se li atribueix la causa de la pesta. Evidentment, el seu conreu ha estat recuperat al llarg del segle XX, com podem veure.
Cal destacar la importància d’aquest tipus de cultiu per la seva rellevància ecològica i paisatgística. La disposició d’aigua a l’arrossar el converteix en un ric ecosistema, a on la proliferació de plantes flotants i submergides atreuen gran quantitat d’animals aquàtics que alhora serveixen d’aliment a amfibis, aus i mamífers.