Introducció
Les obagues de la vall del Rigat, per la seva banda, constitueixen una mostra característica del paisatge de fons de vall del Pre-pirineu oriental. Juntament amb les vernedes de la part baixa propera al riu, conviuen les pinedes de pi roig, esquitxades per clapes de caducifolis diversos: bedolls, til·lers i roures de fulla gran allà on la humitat del sòl és més important.
On som ara, zones ombrívoles i vora torrents, dominen les freixenedes juntament amb les avellanoses, acompanyades del boix. Aquest bosc ombrívol i caducifoli és d'elevat valor estètic pels seus colors de tardor.
L'avellaner és un arbret o arbust i sovint presenta molts rebrots al coll. Les fulles són aspres al tacte. Floreix a l'hivern. Les avellanes maduren des de l'estiu fins a la tardor. S'agafen quan les fulletes que les envolten són de color marró. Les fulles es fan servir en infusió per les seves qualitats depuratives i vasoconstrictores. Afavoreixen la circulació. En ser emprades per netejar les ferides actuen de cicatritzant.