Introducció
El sistema constructiu de la pedra en sec era el que definia el paisatge del Cap de Creus, i estava basat en l'aixecament de murs simples i murs dobles amb l'interior de pedra menuda (rabló).
La formació de les feixes per poder plantar-hi vinya o olivera, amb les seves rampes, les escales, els molls de càrrega i les agulles de desguàs, va redefinir totalment el paisatge. Aquests van esdevenir un exemple de la lluita dels pagesos per aconseguir establir petites parcel·les de conreu en els vessants inclinats de sòl magre i pedregós, això és, per vèncer els condicionants i colonitzar un ambient marcadament difícil.
No obstant, l'episodi de la fil·loxera va marcar enormement l'evolució del paisatge. L'extensió inicial de la plaga, a França, va esperonar el creixement de la vinya pels aspres i costeruts vessants del Cap de Creus, gràcies a un enorme treball d'abancalament amb murs de pedra en sec. L'arribada de la fil·loxera, el 1877, va significar l'abandonament de molts conreus i la revegetació dels vessants en moltes àrees.
Font: Observatori del paisatge.