Introducció
El dolmen del Llit de la Generala és un sepulcre de corredor fet de gneis. Abans de ser excavat i restaurat l'any 2001, el megàlit es trobava encaixat en una paret de vinya, que en protegia part del túmul, el passadís i les lloses caigudes. Durant l'excavació es va poder recuperar gran part de l'estructura original, que va facilitar la reconstrucció del dolmen per tal d'afavorir-ne la comprensió. L'excavació del monument va permetre recuperar materials dels aixovars, sobretot en un forat situat arran de l'entrada del corredor, que possiblement n'era la cavitat ritual. En aquesta cavitat s'hi van descobrir materials de gran interès com ara tres bols de ceràmica i un plat que han permès donar una cronologia més precisa a la construcció del megàlit, a l'entorn del 3500 aC, encara que el seu ús s'allargaria fins a l'inici del tercer mil·lenni.
El dolmen del Cap de l'Home és de cambra trapezoïdal curta, bastida amb lloses de gneis i corredor estret, tot i que aquest darrer element ja no s'hi pot veure. Darrere la capçalera encara hi resta part del túmul que l'envoltava, que s'estima que era d'uns 7 o 8 metres de diàmetre. Aquest entorn va ser terraplenat i el dolmen restaurat als inicis dels anys 80. Es coneix des de 1919 i s'ha excavat en diverses ocasions, la primera per part de Pere Bosch i Gimpera el 1919. Pere de Palol i Miquel Oliva també l'excavaren l'any 1946. Durant l'última excavació es trobaren materials de gran interès com un ganivet i un raspador de sílex, una dena o peça de collaret d'esteatita i una altra en forma de disc de cal·laïta. Aquestes dues últimes peces són fetes amb minerals considerats de prestigi en l'abillament personal durant el neolític.
