Introducció
Conjunt de gravats prehistòrics sobre un aflorament de gneis. A la primera pedra s'hi observa un conjunt d'11 cassoletes simples, 9 cassoletes unides per un regueró i 2 gravats cruciformes, un de creu llatina i l'altre de base barrada. A una altra pedra, a 200 metres a l'est, hi ha una inscultura aïllada amb una figura antropomorfa. Van ser descobertes pel geòleg Carles Roqué. Aquest tipus de gravats són una manifestació artística pròpia de la cultura megalítica i estan fets per percussió directa sobre la roca. Es troben de forma persistent a l'entorn de dòlmens i monuments d'aquesta cronologia prehistòrica.
La cova-dolmen és un tipus de sepultura megalítica que aprofita una cavitat natural com a cambra funerària. Es tanca la cova amb dues parets laterals de pedra seca i es construeix un corredor amb lloses de gneis i un túmul frontal. Se'n varen recuperar diversos fragments de ceràmica feta a mà que permeteren datar-la a la segona meitat del tercer mil·lenni aC i es va restaurar els murs de tancament i reconstruir el túmul per reforçar el corredor. L'acidesa del sòl no va permetre que es trobés cap resta humana dins la cambra. Aquest tipus de tombes, anomenades alternatives, se situen en un context en què hi ha un augment de la demanda de sepultures.