Introducció
(s. VII-IX - Època visigòtica/alt-medieval)
Església rural, probablement lligada a un monestir de final de l'època visigòtica. S'identifica com Sant Basili per un document de 1408, del rei Martí l'Humà, en què s'interessava pels vasos antics trobats vora l'església, que devien ser les urnes de la necròpoli del bronze. Tanmateix, aquestes restes també podrien correspondre a la cel·la monàstica de Sant Tomàs de Mont Pení, documentada al s. X. Per tant, la seva atribució a Sant Basili és dubtosa.
La planta de l'edifici s'identifica com a molt primitiva i podria estar relacionada amb els corrents monacals que s'originaren a Orient al s. IV. La capçalera, orientada cap a l'est, està dividida en tres estances rectangulars, un tret característic d'aquests temples antics, així com l'accés, pel costat de migdia. L'edifici està construït amb la tècnica de la pedra seca i s'hi observen filades de lloses de pissarra disposades en spicatum, predominant en els murs d'època alt-medieval.