Introducció
Hem creuat el rec de Montjoi. Si mirem enrere sota Montjoi de Dalt, veurem una coberta uniforme d'arbres, són lledoners. Es plantaven un o dos al costat dels masos per donar ombra i la seva fusta era apreciada per fer estris del camp (forques).
En aquest ambient de confluència de torrents, amb el sòl més profund i més humit, els arbres es fan més grans. Són espectaculars els â??surosâ?, alzines sureres que hi ha al costat del camí. Al solell s'alternen amb pins insignes plantats (també hi ha pi blanc i algun pi pinyoner). En queden molt poques del que va ser l'arbre dominant al Cap de Creus. A les fondalades és més habitual trobar alzines normals i als solells els suros. Noteu la diferència de creixement entre els suros dels solells eixuts i pedregosos amb els suros que tenim al costat.
L'explotació de l'escorça per retirar el suro es fa mitjançant la pela cada 9 anys.