Brolles castigades

A les feixes abandonades on fa molts anys hi havia vinya, ara després de diverses visites del foc s'hi resisteix un nombrós grup de plantes semi-llenyoses de port baix i mitjà. Formen la brolla: l'estepa negra (Cistus monspeliensis) amb les seves primaverals flors blanques i fulles enganxoses. El cap d'ase (Lavandula stoechas) mata aromàtica, a l'estiu desplega les seves flors violades amb uns pètals que recorden les orelles d'un ruc. El matapoll (Daphne gnidium) de fulles estretes i irritants, és dels primers de rebrotar després dels incendis. El bruc boal (Erica arborea) si se li dóna temps, acaba assolint alçades considerables fins a convertir la brolla en una màquia.