Introducció
Bonics plans entre el Puig Alt i el Puig de l'Àliga, amb el mas de Can Caussa al fons. Travessem murs de pedra seca, tancaments per delimitar camps i propietats. Encara ara, trobem vailets i tancaments de bestiar més moderns.
Hem de pensar en aquests masos com a ens autosuficients. El bosc (alzines), els conreus (vinya i oliveres) més el bestiar propi i el que pujava de les planes, eren els bens de consum propi o d'intercanvi per d'altres de la plana com els cereals. El conjunt d'aquests masos dispersos era el responsable del manteniment del paisatge agrícola avui desaparegut.
El mas, completament en runes, està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local i és datat al s.XVII-XIX. Es distingeix un edifici principal que anava cobert amb teulada a dos vessants. Està format per nombrosos espais que configuren una planta molt complexa. El sector de llevant està ocupat per espais probablement destinats a l'ús agropecuari. Aquí la roca mare aflora superficialment i s'aprofitava per recolzar-hi parets i arcs. La part de davant de la masia per aquest costat conserva un espai descobert delimitat per una paret baixa, que conserva un magnífic paviment de lloses. A uns 500m en direcció a migdia hi ha una font.
Els prats, de nou són un bon lloc on gaudir de caderneres, passerells i hortolans.