Introducció
El paisatge vegetal que veieu és conseqüència de factors com el clima mediterrani d'hiverns suaus i estius llargs i eixuts; el sòl pedregós; el fort vent de tramuntana, sec i fred; la proximitat del mar i les brises marines i sobretot l'acció de l'home transformant el paisatge vegetal original (tallant boscos de suros i alzines) per aconseguir pastures i conreus; per últim aquestes pastures i els incendis de les últimes dècades han aturat la successió vegetal en l'estadi que veiem: matollars baixos en forma de brolles i garrigues silicícoles, pradells i llistonars. Són matolls de fulles petites i persistents, algunes punxants, sovint aromàtiques i de boniques floracions (estratègia per poder adaptar-se a aquestes dures condicions). Davant mateix teniu l'estepa negra (flor blanca primavera), la gatosa (punxa i floreix en groc a l'hivern); també trobarem estepa blanca, tomaní o cap d'ase, romaní i argelaga negre.
On les condicions són més favorables: obagues i llocs humits, fixeu-vos que dominen uns arbusts alts de fulla persistent, transició a l'alzinar perdut: els brucs.
Molt puntualment trobarem algunes alzines sureres, prop de Can Caussa, testimonis de l'antic bosc.