Introducció
Estem girant per sota el Puig Boer direcció el Coll de Portes. Es diu el Camí del Barranc perquè passem per sobre una pedrera on es va treure bona part de la pedra per la construcció de la carretera que va a Tossa de Mar. A la vostra esquerra, la Costa d’en Cirera per on pujarem ara, direcció el Puig Gros (antenes). Ja comencem a veure blocs i castells granítics entre el bosc.
Travessem una magra sureda. Arbres petits i sovint amb diversos peus, rebrots de la recuperació d’un bosc cremat o sobreexplotat, que ha de créixer damunt un sòl prim, rocallós i eixut. Les suredes són pròpies d’aquests terrenys silicis, sorrencs, de clima temperat i relativament plujosos. Quan coexisteix amb l’alzinar, la sureda es desplaça als vessants més solells i eixuts i, les alzines, resten a comalades i torrents ombrívols. Les espècies que acompanyen les alzines sureres són semblants a les de l’alzinar litoral però amb variacions allà on el bosc s’ha alterat. Per això ara trobem majoritàriament, càdec, caps d’ase, romaní i estepes entre d'altres.
Són bons boscos per trobar bolets preuats com l’Ou de Reig (Amanita caesarea). Al capvespre podem trobar volant uns escarabats gegants. Són el banyariquer dels roures (color fosc quasi negre, amb antenes llargues i primes) i l’escanyapolls (color bru fosc, amb mandíbules que recorden les banyes d’un cérvol)