Introducció
Travessem una magra sureda. Arbres petits i sovint amb diversos peus, rebrots de la recuperació d’un bosc cremat o sobreexplotat, que ha de créixer damunt un sòl prim, rocallós i eixut. Les suredes són pròpies d’aquests terrenys silicis, sorrencs, de clima temperat i relativament plujosos. Quan coexisteix amb l’alzinar, la sureda es desplaça als vessants més solells i eixuts i, les alzines, resten a comalades i torrents ombrívols. Les espècies que acompanyen les alzines sureres són semblants a les de l’alzinar litoral però amb variacions allà on el bosc s’ha alterat. Per això ara trobem majoritàriament bruc, càdec, romaní i estepes entre d'altres; i als llocs més humits els marfulls, falsos aladerns i arboços.
Són bons boscos per trobar bolets preuats com l’Ou de Reig (Amanita caesarea). Al capvespre podem trobar volant uns escarabats gegants. Són el banyarriquer dels roures (color fosc quasi negre, amb antenes llargues i primes) i l’escanyapolls (color bru fosc, amb mandíbules que recorden les banyes d’un cérvol)