Introducció
Menhir neolític de 2 metres d’alçada aixecat entre el 3.000 i el 2.500 a.C. que conté diversos gravats realitzats posteriorment, com una creu llatina esculpida a la cara nord-est. Va fer la funció de termenar entre diverses finques, entre les quals es troba Can Codolar.
Les seves funcions eren variades, des de marcar els límits territorials d'un poble fins a ser el centre de cerimònies religioses, especialment funeràries, o llocs on es retia culte al Sol. Els més moderns tenien inscripcions sacres i invocacions a divinitats, per això el cristianisme va rebaixar l'alçada d'algunes pedres i les va coronar amb una creu, esdevenint llocs de culte cristians.