Introducció
Situat a 2.391 m d'altitud. Va ser el primer refugi de muntanya guardat de tot el vessant meridional pirinenc. Això el fa un referent històric i arquitectònic en construccions de refugis de muntanya al nostre país.
Va ser inaugurat el 25 de juliol de 1909, dissenyat per l'arquitecte modernista Jeroni Martorell per encàrrec de Cèsar August Torras, president del Centre Excursionista de Catalunya en aquell moment.
D’estil modernista, cobert amb volta de pedra i morter, sense bigues de fusta per evitar incendis, seguint l'exemple d'alguns refugis francesos, es va buscar un lloc que quedés lliure d'allaus. Tenint en compte el lloc desolat i l'altura en què estava oferia un cert grau de comoditat i fins i tot disposava d'un sistema de correu aeri amb coloms missatgers. Va tenir problemes d'humitat pertot arreu. El ciment no va quallar bé i, en no haver-hi teulada protectora, la neu penetrava en el ciment i el reblania, i va caldre impermeabilitzar-lo reajustant i enquitranant l'edifici,
Durant la guerra, es va abandonar el manteniment i l'any 1939 es va acabar esfondrant. Queden unes runes amb una placa commemorativa.