Introducció
Trobareu pins morts, uns a terra i altres en peu. La fusta en descomposició augmenta la biodiversitat al bosc, afavorint l’estadi larvari de molts insectes (sovint escarabats) i alhora ocells que se les mengen. Als troncs drets, els picots negres hi poden fer el niu.
L’arbust baixet i punxant que veieu és el ginebró i, enmig, sobresurten unes plantes que ens criden l’atenció, ambdues fortament tòxiques. Una amb fulles dividides i amb una espiga de flors blaves molt boniques: és la tora blava. L’altra té una roseta de fulles bassals grosses i senceres que al juliol fa una espiga alta de flors molt discretes de color verd groguenc: el veladre.
La tora blava, acònit blau, matallops blau, escanyallops, herba tora o herba verinosa, és MOLT TÒXICA tota la planta, especialment rizomes (arrels) i llavors. En cas d’ingesta d’alguna part de la planta, la mort pot sobrevenir al cap d'una o dues hores de la ingesta com a conseqüència de les arítmies o per paràlisi respiratòria causada, de vegades, per un edema pulmonar. L'acònit ja era conegut a l'Àsia fa més de 2000 anys, on s'havia utilitzat com a verí per a fletxes i com a agent homicida. A Europa s'havia utilitzat en execucions a l'edat mitjana.