Introducció
En aquest vessant del grau de Santa Anna hi trobem, sense arribar a formar una fageda pròpiament dita, alguns exemplars de faig escampats per aquí i per allà. Com a arbre caducifoli que és, a l’hivern resta ben pelat i a la tardor podrem gaudir del cromatisme de les seves fulles que aniran caient a poc a poc. No obstant, sí que podrem observar en gran profusió quan en sigui l’època, a finals d’hivern, l’espectacular i bella florida del lliri de neu (Galanthus nivalis), també coneguda amb els noms de galant i campaneta d’hivern, una planta bulbosa que creix en grups a l'estrat herbaci de boscos de ribera, torrenteres i sòls humits de vessants obagues, sovint compartint l'espai la sarriassa (Arum italicum) i la gatassa (Ranunculus ficaria). Aprofita el període encara hivernal, quan la llum arriba fins a terra, per florir. Llavors, sota les branques encara pelades dels arbres, s'estén la catifa de flors blanquíssimes del lliri de neu. Són les seves setmanes de glòria, preludi de l’anhelada primavera.