Introducció
Conegut d'antic per la gent afeccionada de la contrada, no va ser confirmat científicament fins el 1992 per Josep Tarrús i Júlia Chinchilla, un cop ja malmès per diverses excavacions clandestines que en van afectar la seva entrada i part de la cambra. Al 2002 va ser excavat acadèmicament amb resultats més aviat positius.
És un paradolmen de cavitat natural de reduïdes dimensions i planta irregular i formada per grans blocs que originen un espai aixoplugat. La cambra, d'uns 11 m2 és tapada amb una gran llosa de coberta d'uns 6 m de longitud i 5,5 m d'amplada, amb suau pendent; i es trobava tancada per diverses lloses verticals i un mur de pedra seca, indicant la seva utilització com a cambra sepulcral.
L'excavació va confirmar dues fases d'adequació i utilització: la del període entre el Neolític i el Calcolític (3000–2700-2000 aC); i una altra de cronologia incerta però relacionada amb els treballs d'ocupació del bosc en èpoques recents, com seria el mur de pedra seca de llevant.