Introducció
Creuem de nou el riu sota un bosc de ribera estret per la poca rellevància del seu cabal que fa que la influència frescal de les ribes sigui baixa, però sobretot per la pressió de l'agricultura que s'ha anat acostant tant com ha estat possible a la seva llera.
Passem sota uns magnífics freixes de fulla estreta i aurons blancs a tocar. Els freixes són de segona fila, enretirats de la llera. Més propers a l'aigua sempre trobem els pollancres, quan n'hi ha. El fullam del freixe s'emprava com a farratge per al bestiar, sobretot cabres. La fusta resistent, flexible i fàcil de treballar era molt emprada per fer mànecs d'eines. Propietats diürètiques i antireumàtiques en medicina popular.
Els pollancres amb les seves capçades columnars ens marquen, de lluny, la traça del riu.
A la llera els saücs omplen el riu de flors aromàtiques (se'n fa mel) i a les clarianes on no hi ha ortigues, els bonics equisets o cues de cavall omplen els buits.
Davant mateix, passat el pont, trobem una bonica noguera, com sempre arbre aïllat als marges dels camps, camins vells o masos. Sabíeu que les fulles preses en infusió fan disminuir els nivells de sucre a la sang.