Introducció
Som al pont de Rossell. Via Romana que puja al port d'Àger (hi ha trams ben conservats). L'aigua del riu es derivava per canals per omplir el safareig i les basses dels horts que hem passat. Tot i la vegetació de ribera, els plàtans són el testimoni viu que calia una bona ombra quan es feia la bugada.
Entre les plantes ruderals que envolten el safareig cal destacar l’arctium lappa: "repalassa" és un dels seus múltiples noms populars, de grans i vellutades fulles. Les arrels en forma de nap i les fulles tenen nombrosos usos medicinals.
Al llarg de l'itinerari, si hi pareu atenció, sentireu el cant d'un bonic ocell: l'oriol (foto). Difícil de veure si no és volant o parat dalt els pollancres. És esquerp i desconfiat. Només ve a l'estiu a criar i a finals d'agost se'n torna cap a Àfrica. El podeu sorprendre a les figueres menjant el seu fruit favorit.
Si mireu el tronc dels pollancres morts, veureu els forats d'antics nius de picot garser gros. És un altre bonic ocell, resident tot l'any. Segur que el sentireu repicar els troncs. És un reclam que fa servir per marcar el territori.