Introducció
Els camps de cereals són abundants, principalment d'ordi. També s'hi fa blat i gira-sol. A la part baixa de la vall, la més humida, trobem camps de lleguminoses farratgeres com l'alfals. Normalment l'alfals es fa en regadiu. Aquí, però, el més important no és tant la producció de l'alfals, sinó incorporar una planta per permetre la rotació de cultius (per no sembrar sempre el mateix) i, alhora, fertilitzar el camp en nitrogen, aportat per l'alfals de manera natural.
Allà on els sòls són prims i eixuts, es fan boniques comunitats monoespecífiques de timó o farigola. Són les timonedes. Si recordeu, a l'altra banda de l'itinerari, per la zona de l'alzina de Clarà, n'hem vist alguna altra. Abans de la floració és quan més concentració d'olis essencials té la planta.