Introducció
Probablement el paisatge que esteu travessant ara sigui força autèntic, semblant a l'original. La transformació més evident, si us hi fixeu, és la forta explotació que hi ha hagut de les alzines. S'han tallat regularment per fer-ne llenya per escalfar, cuinar, o bé fer carbó. Podeu veure com del coll de l'arbre surten molts rebrots prims que han acabat generant grans deformacions a la base del tronc.
A l'altra banda del barranc de Colobor, les alzines semblen descansar damunt un llit de pedres. Són les tradicionals tarteres que es fan per fragmentació de la roca calcària de les parts superiors. Només cal que mireu amunt i veureu l'origen de tota aquesta pedra. L'aigua, convertida en gel a les nits d'hivern dins les petites escletxes de la roca, fa de tascó que, en augmentar de volum, les esmicola. Aquestes tarteres són hàbitat de fauna i flora especialitzada.
Els arbusts més representatius que seguim trobant són els càdecs, les savines, els garrics i els boixos. Més petits són la sajolida, la farigola, el romaní, el te de roca, el poniol o la bonica floració rosada de la saponària.