Introducció
Aquest interessant ocell sembla un híbrid entre ocell d’aiguamoll, per les seves cames llargues i la seva silueta, i au nocturna, ja que reclama sobretot a les hores del capvespre quan es fa fosc. També se'l pot considerar un ocell d’estepa, perquè freqüenta i nia a camp obert pedregós, sorrenc i cretós, a turons pelats, bruguerars i llocs amb vegetació escassa.
De vegades el podem trobar entre pins dispersos i aiguamolls, i cada cop més als conreus. A l’hivern se’l pot trobar a la costa.
Sense imagtes per mostrar.