Introducció
A la plaça on ara hi ha un parc, hi havia unes cases que van ser destruïdes pels bombardejos. Alguns veïns del poble encara recorden les cases en ruïnes, ja que fins fa pocs anys els solars no van ser netejats completament.
A la part alta del carrer hi havia dos refugis. Un d’ells actualment queda sota la casa que té el marc de ceràmica a la façana, conegut popularment com el refugi de Casa Vila. El segon, el refugi de Ca l’Esteve, avui el podem veure amb l’entrada enderrocada. Els veïns expliquen que aquests dos refugis es comunicaven i que, per tant, és possible que fossin dues entrades d’un mateix refugi. Però per saber si això era així, seria necessari trobar testimonis que l’haguessin vist en ús o bé poder-lo excavar. Els refugis tenien les entrades amb forma de S per evitar que la metralla impactés de forma directa als qui s’hi refugiaven. Durant els bombardejos, les entrades es tapaven per evitar que hi pogués entrar el fum i la pols.
Una de les històries que s’ha transmès de generació en generació sobre aquest indret tracta sobre una nena de 5 anys que vivia davant del refugi. La nena estava jugant al carrer en començar uns dels atacs i uns soldats la van recollir a corre-cuita cap a dins el refugi just abans que impactés una bomba en aquell mateix lloc, que, evidentment, l’hagués matat irremeiablement.