Introducció
Just abans de creuar el barranc de Sant Pere en direcció al monestir, trobem una gran roca de conglomerat o roca favada, a sobre de la qual viuen algunes plantes adaptades a les roques i als ambients frescos i ombrívols.
Destaquem la presència de dues espècies en concret. D'una banda l'orella d'ós, herba peluda o tossera, aquest últim nom rebut per les seves aplicacions medicinals contra la tos. És considerada un fòssil vivent de la vegetació tropical que fa més de 20 milions d'anys va ocupar els Pirineus. D'altra banda, també destaquem per la seva bellesa la corona de rei o saxígrafa (foto) que floreix entre els mesos de maig i agost, després dels quals la planta mor. Tot i la seva bellesa la planta té unes potents propietats abortives, el que fan d'aquesta una planta força perillosa, podent fins i tot arribar a provocar la mort si les quantitats ingerides són molt elevades.