Introducció
El megalitisme al Pallars Jussà
Per als més aficionats a trobar monuments funeraris: dòlmens i menhirs, us proposem aquesta ruta megalítica per Cadolla i Pinyana entre les comarques dels Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, al terme de Senterada. Pobles que unirem trescant pel camí vell.
Heu d'estar acostumats a caminar per poder gaudir de les vistes de dalt la Serra de Comillini i arribar fins aquests elements de patrimoni megalític.
Et recomanem l'App de Natura Local per fer aquesta ruta guiada i interpretada. Descarrega-te-la gratis aquí:
Apple store Google Play-
TipologíaCircular horari
-
DificultatMitjana
-
Durada5 hores 10 minuts
-
Pendent650.00 meters
-
Distància8.30 km
-
TemaAltres
-
ActivitatA peu
-
Valoració
Gràfic de pendents
Descripció
El megalitisme al Pallars Jussà
Sortim en cotxe de Senterada direcció el bonic poblet de Naens. D'aquí, ara per pista apta per a tots els vehicles, fins al petit llogaret de Cadolla.
Iniciem la ruta a Cadolla i alerta perquè tot just sortir, agafem a mà dreta un corriol que s'enfila directe muntanya amunt. Creuarem la pista i seguirem per aquest corriol que, ara ja, ens mostra que es tracta d'un antic camí. Creuarem la pista diverses vegades. Seguint el camí vell de Cadolla a Pinyana anem més directes i ens estalvia algun llarg giravolt.
Forta i sostinguda pujada fins a arribar a Pinyana, a l'ombra de roures i algun avellaner. A mà dreta ens queden les Obagues de Perucho i a mà esquerra el Pui d'Oliva. A la vora d'aquest darrer tram hi ha la font de l'Obac, d'on antigament la gent del poble s'abastien d'aigua. Anirem seguint el traçat de l'antic camí, fins a travessar la línia elèctrica just sota el poble, arribant a la part de darrere l'església de Sant Gil. Som a la comarca de l'Alta Ribagorça.
D'aquest petit poblet, amb cases grans, on hi havia hagut escola i molt més enrere un castell, marxem per la carretera asfaltada que va a Corroncui. En pocs metres agafem un bonic camí planer a la dreta, acompanyats de roures i algun til·ler, que ens porta fins al barranc del Solà on canviem de vessant i començarem una forta pujada per la solana de la Coscona cap a dalt la serra de Comillini.
Fixeu-vos en la diferencia de paisatge i de vegetació. El terreny és pedregós i dur de caminar. En una estona arribem al primer element megalític: el dolmen del Serrat dels Rebolls. Gaudim de les vistes que encara seran millors dalt la serra de Comillini.
Continuem pujant, per corriols que es desdibuixen però amb la direcció clara i sense perill de pèrdua. Ben aviat trobem el menhir del mateix nom i entre ginestons seguim cara amunt fins dalt el Serrat de Comillini.
El paisatge canvia completament i les vistes generoses ens permeten arribar fins a les Muntanyes Maleïdes al mateix eix pirinenc; Aigüestortes i la Vall Fosca.
Marxem direcció est, primer planejant i després amb baixada fins al punt d'inici. Per aquesta primera part planera, dalt la serra, creuem una zona plena de pedres arrodonides que sembla ser una Necròpolis Tumular. A partir d'aquí començarem a baixar entre boixos, argelagues i ginebres, i quan arribem a la roureda, és obligat que ens desvien per treure el cap a un altre mirador on es troba el bonic dolmen de la Casa Encantada.
A partir d'aquest moment, la baixada és cada cop més forta, sempre sota l'ombra dels roures fins a arribar al punt de sortida al poblet de Cadolla.
Consells
TRAÇAT
- De Senterada a Cadolla encara queda un tros, primer fins a Naens i després per pista transitable fins a Cadolla.
- Estalvieu bateria del telèfon. Navegueu només amb un.
- Millor tenir la ruta descarrega off-line.
- Trobareu senyals grocs, verds i de PR. NO patiu, seguiu sempre el track.
- Hi ha gent que del Dolmen del Serrat dels Rebolls va directament al Dolmen de la Casa Encantada i evita així pujar dalt la serra de Comillini. A parer nostre, ja no ve d'aquí.
- Fortes pujades fins a Pinyana i també per la solana de la Coscollera fins a dalt la Serra de Comillini.
- La baixada també és dreta en algun moment.
- Coincidim amb una part de la ruta del Cinquè Llac. Senyals grocs.
- Preveieu aturades per recuperar les forces: els dos dòlmens poden ser bon lloc. Un quasi dalt i el segon abans d'emprendre la baixada.
- No feu l'itinerari en sentit invers. El tram de pujada inicial seria massa exigent.
AIGUA
- Porteu aigua. Molt important.
- Podeu omplir a Naens.
- La font de l'Obac no la vam anar a trobar.
PRECAUCIONS
- Heu d'estar acostumats a fer ruta per muntanya.
- Si no us agrada el tema del megalitisme, us podeu sentir frustrats tot i que els paisatges i caminar per un territori poc trepitjat s'ho val.
- Les pujades són fortes i les baixades poden relliscar.
- Alguns trams de camí vell poden estar emboscats i heu de passar per on sigui més fàcil.
- Respecteu la propietat privada.
- Sou en territori ramader: respecteu el bestiar, torneu a col·locar les tanques o filats.
- Cura amb els gossos dels pastors.
- Lligueu el vostre gos si hi ha vaques i menys si tenen vedells.
- No deixeu bosses ni menjar a la muntanya.
METEO
- Cal saber la previsió.
- La ruta és llarga i ens pot sorprendre mal temps.
- Si el dia s'espatlla, no podrem gaudir de les vistes i perd interès.
- Evitar hores de màxima insolació a l'estiu.
- Si bufa vent, a dalt de Comillini pot ser molt molest.
TERRENY
- Camí difícil de caminar en alguns trams.
- El solell de la Coscollera és molt pedregós.
- La baixada té trams amb terreny flux on cal anar amb cura.
MATERIAL
- Roba adient a l'estació de l'any i la previsió meteorològica.
- Calçat adient per caminar per camins durs.
- Protecció solar pels dies d'estiu: gorra, crema, ulleres.
- Uns pals de tresc poden venir molt bé.
- Els prismàtics ens serviran per identificar els rapinyaires que ens sobrevolen.
- Màquina de fotos pels paisatges i els dòlmens. A la primavera hi ha molta flor.
- Una guia de flors de prats calcaris de muntanya o bé d'ocells.
ALTRES EQUIPAMENTS
- Trobareu plafons explicatius als elements megalítics.
- Hi ha senyalística vertical a les cruïlles per orientar-vos de direccions.
- Informació al document de Mireia Font, El megalitisme al terme municipal de Senterada, setembre 2000.
- Pep Coll, l'escriptor de Pessonada, recull una llegenda del dolmen de la Casa Encantada
