Introducció
Ens enfilem ara pel barranc de Pamano. A sobre a la dreta aviat veurem el poblet de Bernui.
Som a l'obaga anomenada el Bago, i el camí és el de la Mata del Llop. En aquest bago, el bosc dominant és la roureda però la part baixa, on som ara, és una avellanosa. Formació de transició entre el bosc de ribera del barranc, format per freixes, i els roures de la part superior. Bosc obert per establir-hi prats de pastura. És aquí on hi ha els millors prats de dall del terme.
Els avellaners són fàcils d'identificar perquè no tenen un tronc únic sinó un coll ple de rebrots llargs i prims. Les avellanes es cullen del terra quan són madurs al setembre o octubre. Cada dos o tres anys fan una producció forta. Les fulles en infusió es feien servir per baixar la febre i aplicades en cataplasmes ajudaven a cicatritzar ferides.
El creixement dels arbres atapeït i formant bardes ha estat aprofitat per tancar els perímetres dels prats de manera natural.
Entre els avellaners també hi trobem trèmols i aurons blancs, tots arbres que acompanyen les rouredes.
La part del terra és ple de boniques flors com l'herba fetgera (fulles amb taques blanques), l'aquilègia (foto), violes i prímules de color groc.
L'aquilègia o corniol té moltes propietats terapèutiques, coneguda ja pels romans. Les seves llavors, mòltes i macerades en oli d'oliva, es posen al cap per repel·lir els polls.