Introducció
Aquest camins conetaven els pobles, la seva gent i també hi podia passar el bestiar. Ere camins empedrats als trams més drets i amb murs de pedra seca als costats. Els murs evitaven l'entrada d'animals dins els camps. També servien per tancar el bestiar, quan en baixar-lo de les pastures d’estiu, aprofitava els últims rebrots d’herba abans de l’arribada del hivern.
Quan tot eren pastures, la vegetació arbòria restava arraconada als torrents, vora les cases i als marges dels camps. Arbres caducifolis dels que s’aprofitava la fusta i el fullam verd com a farratge: freixes, aurons i roures son els més presents. Lledoners, nogueres i til·lers esquitxen també aquests racons.
L'auró negre (Acer monspessulanum), molt present a les vores del camí, pren un boniques coloracions ataronjades a la tardor.