Introducció
Ens trobem en una pineda de pi blanc a l'obaga dels pendents de la conca del Gaià. La dificil accessibilitat fa que el bosc hagi estat poc intervingut i els arbres hagin pogut fer-se més grans.
Els pins provenen de la dispersió dels primers que es van plantar per ocupar els terrenys abandonats on hi havia hagut vinya. Pensem que és un gran invasor. Era una manera de treure rendiment ràpid, en forma de fusta. En realitat en aquests marges de la conca del Gaià hi havia alzinars esquitxats d'algun roure (més roures quan més fresc i humit era el terreny).
El fals aladern i el llentiscle (foto) són alguns dels arbust dominants. El llentiscle té una fusta molt bona per treballar. La mata, gràcies la la seva reïna aromàtica, crema molt i molta estona, el que l'ha fet bo pels forns de calç. En d'altres paisos, es fan talls per obtenir la reïna, molt emprada en odontologia per fer ciments dentaris, per fer barnissos, per mastegar i combatre el mal alè.
Actualment, brigades de treballadors il·legals fan recol·lecció de brots d'aquesta mata per exportar com a complement verd dels rams, corones o centres de flor tallada.