Introducció
Al costat de l'ermita i abans d'entrar als camps de conreu que tenim al davant, crida l'atenció un esvelt i frondós exemplar de llorer.
El llorer era el símbol de la victòria pels romans. Aquests creien que el llorer no podia ser tocat pels llamps i es diu que Tiberi Cèsar tenia sempre a mà una corona de llorer que utilitzava en sentir un petit tro.
És molt conegut el seu ús a la cuina, però és emprat també en medecina com a tònic estomacal, per facilitar la digestió i per provocar la regla, macerant els seus fruits i els del ginebró en vi. La seva essència s'ha recomanat per combatre el reumatisme, i dels seus fruits s'obté un llard emprat en veterinària per combatre els paràsits.