Introducció
Fins a inicis del segle XIX l’església marcava el final del poble en la banda del riu i l’horta. Davant, bancals i corrals assenyalaven el camí reial que venia de Lleida cap a Mequinensa.
La reconstrucció del poble després de la Guerra del Francès (1814) i la seva remodelació a partir de la segona meitat d’aquell segle va obligar a cobrir el curs de la Canal i, per tant, a obrir un espai que ha anat variant la forma segons el moment històric, fins a arribar a la singular plaça actual en dos nivells que s’obre davant de Lo Ball i a un lateral de l’accés al poble.
La Canal forma part del sistema de reg que junt amb la Séquia té origen andalusí (segle X-XI). Anomenada també “el Reg del Dijous” ve pel camí el Molí i en arribar al barranc de la Vall el travessa mitjançant un aqüeducte de pedra per salvar el curs intermitent d’aigua d’aquest barranc.
Quan va molt plena, sobreseix vessant l’aigua sobre la Séquia amb la qual es creua a l’altura de la plaça Nova formant un petit salt. La Canal continua sota les cases del carrer Mequinensa fins a desaiguar fora del poble a la mateixa Séquia que hi arriba després de repartir-se per la zona baixa de l’horta. Des d’allà, ja en un sol curs d’aigua, va a desembocar al terme de Mequinensa.