Introducció
L’actual edifici del museu va ser una gran masia de tres cossos del segle XVIII coneguda com a can Cassany. Al portal principal hi ha gravada la data de 1774.
A la segona meitat del segle XIX va ser transformada en casa senyorial per l’empresari tèxtil mataroní, Josep de Caralt i Argila.
L'immoble es va transformar aleshores en una gran mansió: afegint dues galeries de la banda esquerra i aixecant una segona planta i les golfes. Aviat els Caralt es van convertir en els terratinents més importants de Llavaneres, adquirint gairebé el cinquanta per cent del municipi.
Durant molts anys, a banda de ser la residència estival dels comtes de Caralt, un títol que se'ls va atorgar el 1916, la finca es va convertir en una rellevant colònia agrícola i ramadera en què van arribar a treballar prop d'un centenar de persones.
Un dels trets singulars de la casa són els esgrafiats de les façanes, testimoni de la nissaga comtal que hi va viure fins a finals dels anys setanta del segle passat, i també les motllures de les antigues habitacions que encara es mantenen. Als esgrafiats de la part superior hi podem veure, per exemple, al·legories de la música.
Als antics terrenys de la casa s’hi ha construït l’Institut de Llavaneres.
