Introducció
El fort del Pi, des del punt de vista arquitectònic i bèl·lic, és una estructura fascinant. La seva base és una torre circular de 10 metres de diàmetre, amb una única entrada elevada a 1 metre del terra, donant accés a un espai interior d'uns 8 m². Construït amb pedra i maons units amb morter de calç, la torre s'alça a uns 12 metres en dues plantes.
El 1873, es va afegir un cordó de casamates de totxo i un canó de 8 cm de longitud amb un abast de 3,5 km, complementant la seva funció defensiva. Malgrat la seva aparença compacta, el fort estava destinat a acomodar uns 60 homes, una companyia militar, i no tots podien cabre a la torre.
Inicialment, es va construir un parapet al voltant de la torre amb la col·laboració de 100 treballadors. Aquest mur de tova estava cobert de terra compactada i es desplegava per tot el turó, proporcionant un element defensiu i ofensiu essencial en la seva estructura de defensa. L’arquitectura també va integrar elements com els murs interiors que creaven espais rectangulars i que estaven revestits amb rajoles de terra cuita. A l’interior es poden observar restes de la construcció, incloent obertures reforçades amb fileres de maó, que podrien indicar l’ús d’aquestes estructures com a llocs de defensa i guaita. Les restes de la muralla exterior també són significatives, tot i que l'estat de degradació actual impedeix una definició precisa de l'ús d'alguns espais.
El fort va ser declarat Bé Cultural d'Interès Local per l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui per la seva rellevància arquitectònica, històrica i paisatgística. La seva integració en les rutes de patrimoni local ha permès que es mantingui com a element identitari i un atractiu turístic de la zona.
