Introducció
Ara que hem descobert alguns detalls sobre les tradicions i festes vinculades a l’olivera, el camí ens porta a un altre aspecte fonamental del món de l’olivera: la cura que necessita perquè ens regali el millor fruit.
L’olivera és un arbre molt rústic i alhora molt agraït: amb poca atenció ja és capaç de produir. Però avui dia, quan es busca obtenir una producció òptima, cal dedicar-hi coneixement i constància. La poda i la nutrició són elements clau per garantir un bon rendiment. La poda ha de ser anual i feta amb criteri, adaptant-se a les necessitats específiques de cada arbre i al seu moment de creixement.
A més, l’olivera, pel seu alt vigor i productivitat, requereix una alimentació adequada, ja sigui aportant matèria orgànica al sòl o mitjançant abonament foliar. Amb aquestes atencions, l’arbre respon de manera generosa, any rere any.
Antigament, després de collir les olives, les oliveres s’esporgaven. Era una feina que es feia cada dos anys, ja que l’any de l’esporga l’arbre deixava de produir. A més, es cavava el voltant de la soca i s’eliminaven els tanys que no aportaven res al creixement ni a la producció.
Curiositat: si plantes un pinyol d’oliva de Becaruda, no en sortirà una olivera cultivable, sinó un ullastre; la llavor torna sempre al seu origen ancestral. Us ho explicaré més endavant.
