Introducció
Ara posem el focus en un aspecte clau de la Becaruda: la seva collita, un procés delicat que determina la qualitat de l’oli.
Aquesta varietat és de maduració primerenca i té una gran resistència a la caiguda, fet que permet collir el fruit en el moment òptim. La verema es fa fent caure l’oliva a mà —“munyint”— o amb maquinària lleugera, sempre sobre borrasses perquè cap fruit toqui el terra. Un cop collides, s’han de portar al molí en un màxim de 48 hores, ja que fermenten ràpidament.
Tradicionalment, la collita començava al novembre i podia allargar-se fins al gener. Primer s’aplegaven les caigudes i després es feien baixar amb vares, ventant-les a casa abans de portar-les al trull. Amb el temps, es va passar d’estendre-les a guardar-les en bidons amb aigua, però avui dia es duen directament al molí per preservar-ne tota la qualitat.
Curiositat: antigament es deia que “qui muny l’oliva abans que canti el gall, omple el cup i fa bon oli”, recordant la importància d’aprofitar el fred de primera hora.
