Introducció
Ens trobem a davant del forn de calç de Solitari, en algun moment adaptat com a refugi pel “Solitari” (Gregori Jover) que dona nom a la canal per la qual hem anat baixant.
Els forns de calç eren forns on es coïa la pedra calcària per a l’obtenció de calç. Se situaven propers als llocs d’extracció de les matèries primeres: les pedreres i el bosc on es guanyava el combustible. En una cuita es podien cremar fins a dues mil feixines.
El forn es disposa en un marge per facilitar l’operació de càrrega. Per la part superior s’abocava la pedra transportada fins al forn amb un carro. Per la portella de la part inferior s’alimentava el foc. A l’interior hi ha una banqueta circular que servia per arrencar la construcció de la volta de pedra que feia de cambra per fer-hi el foc.
Les parets exteriors formaven un porxo on s’emmagatzemaven les feixines i on els calciners s’aixoplugaven.