Einleitung
Es tracta de la zona de les grans torres d’estiueig construïdes a l'avinguda de Gràcia i voltants, arran de l’obertura de la carretera de Gràcia (1877). La seva dinàmica s’atura durant 10 anys a causa de la crisi vitícola. L’arrencada s’inicia el 1896, al mateix moment en que s’edifica la Rabassada.
Aquest notable edifici, actualment, de propietat privada, es troba en un carrer perpendicular a l'Avinguda de Gràcia i està inspirat en l'arquitectura andalusina, fet que li dóna el principal interès a la casa. De llises parets blanques, on no manquen les finestres geminades i coronelles d'arcs ultrapassats, les tribunes mirador inspirades en l'Alhambra o l'autèntic Generalife de Granada, les arcuacions lobulades ni la torre minaret emmerletada i cupulada. La tanca amb merlets, que imiten els del Monestir, i un jardí magnífic arrodoneixen la composició del conjunt. És un projecte original del 1912 que es va acabar el 1913 i encarregat per Justo Sánchez Juárez. L'arquitecte del projecte va ser Eduard Maria Balcells i Buïgas, que fou arquitecte municipal de Cerdanyola però treballà a Sant Cugat. Cunyat de Ferran Cels. Realitzà cent actuacions, no totes modernistes que van exercir una forta influència en la formació de la imatge de la vila del primer quart de segle. Utilitza els paraments estucats en blanc i les rajoles vidrades, posteriorment per falsos carreuats de morter aplacat i reixes de balcó ventrudes i en la transició vers el noucentisme, pels esgrafiats de garlandes de fulles. Les obres més destacades de joventut van ser la casa Calado (1905) i la casa Lluch (1906).
Pel que fa als elements arquitectònics més rellevants, es caracteritza perquè té una planta quadrada, coberta amb una teulada a quatre aigües i una torre mirador coberta amb cúpula en un dels angles. Trobem arreu elements decoratius arabitzants com poden ser els esgrafiats o les finestres d'arc de ferradura, així com el ràfec d'ampli voladís, sostingut amb mènsules de fusta i ornamentat amb figures geomètriques de tipus floral. Posseïa una gran entrada amb arc califal de ferradura i una enorme cúpula de tipus asiàtic. Com a elements destacats que representen aquesta obra historicista neoislàmica, cal nombrar les reixes d'entrellaçats geomètrics d'estil àrab, la cúpula amb trencadís de rajola vidrada en blanc i blau, els diferents arcs islàmics a les finestres i la tribuna amb gelosia.
També és important destacar l'edifici annex que, tot i ser més senzill i que feia de masoveria, també adopta un estil neoàrab semblant a l'edifici principal. Finalment, la glorieta del jardí és de construcció més recent, encara que continua seguint la mateixa línia arquitectònica.
Com a arbres destacats cal esmentar que la casa té dues grans magnòlies a la part del jardí que dóna al nord. També hi ha plantada una palmera de Canàries i una palmera datilera que costen una mica més de veure ja que queden més a l'interior del pati de la casa.