Einleitung
La Terrisseria Arpí és popularment coneguda amb el nom de “Cal Gerrer”. És un projecte de Francesc Arpí que s'acabà de construir a mitjans del s.XIX. El nét Pere Arpí Massana continuaria l'ofici de terrisser fins que va començar la guerra civil. El centre de producció continuaria sent important fins l'any 1945.
Es tracta d'una casa urbana amb diversos pisos d'habitatges. La façana manté un esquema simètric de composició amb una balconada de balustrada de terrissa on hi ha decoració zoomorfa i vegetal en els límits de les balconeres del pis fet amb arrebossats. Al pis superior conté ornamentació amb elements ceràmics (mènsules, flors de lis...) de la fàbrica Arpí. Damunt dels balcons hi figuren dos rats penats de ceràmica vidriada.
Cal Gerrer és com un museu a l’aire lliure on es mostren exposades les més variades formes i materials produïts per la casa, tots fets de fang i cuits al foc, moltes de les peces amb una qualitat artística que sobrepassa la simple qualificació amb vernissos o de simple terra cuita, fa que la façana sigui absolutament eclèctica, sense que es pugui definir d’un estil concret. Encara que no és modernista, doncs, aquesta casa ens interessa especialment. Cal aturar-s’hi i mirar amb atenció les diferents peces. Tres generacions d’Arpí es van dedicar a la producció d’objectes ceràmics, tant domèstics com per a decoració arquitectònica. Molts dels elements ceràmics que es van fer en aquest edifici estan repartits en diferents cases de la vila i, de les quals, encara no se'n té un catàleg ben definit ni establert.
Destaca, pel seu volum, la gran balconada de banda a banda de la façana principal, molt eclèctica, a la que es pot accedir per tres obertures distribuïdes simètricament. Els plafons són quadrats amb elements florals, les serps encrespades dels brancals, el gros rat-penat negre que corona les llindes.
Una de les anècdotes més singulars d’aquest edifici és que el Cònsol del Caire decidí fixar la seva residència al primer pis, que era el més gran i luxós. Com explica en Frederic Cabanas al seu llibre 'Sant Cugat, orígens i històries d’un poble i d’una família' això omplia d’orgull al conegut Peret Gerrer (Pere Arpí Massana), qui presumia també d’haver acollit a un rei del qual mai transcendí el nom. En Frederic Cabanas també explica que durant la seva visita, aquest rei va tenir la necessitat d’anar al lavabo. És per això que era conegut al poble com a lavabo reial, la comuna més gran i luxosa del poble que tenia la mida d’un menjador.
Des de l’any 2006, l’edifici ha estat sotmès a un llarg procés de restauració. Després de molts anys d’estar en un estat ruïnós i decadent, l’edifici ha recuperat tot el seu esplendor.
A més, l’interior ha estat museïtzat i acull tres exposicions permanents i una de temporal. La primera part explica la història de la família Arpí i explica la trajectòria i producció que tingué la fàbrica. La segona part mostra la vida i el llegat historico-artístic dels germans Cabanas-Alibau, que tingueren una gran rellevància dins del món artístic local. Finalment, es pot veure l’exposició dedicada a la Marilyn Monroe, que mostra una gran quantitat d’objectes i llibres pertanyents a una de les icones més importants del segle XX, fruit de més de 35 anys de col·leccionisme d’en Frederic Cabanas.