Ruta 6. Per les fonts fins al Castell d'Eramprunyà

Flag

Davant nostre, en el paratge on ara hi ha la bassa de laminació, es trobava el Molí d’en Sobiracs. Construït el 1802, aprofitava les aigües de la font i de la mina que hi havia a tocar la riera de...

La bassa té la funció de dissipar i frenar grans avingudes d’aigua que baixin per la vall de les Canals en episodis de pluja extrems. Té més de vuit metres de profunditat i capacitat per emmagatzemar...

Can Tries, avui adaptada com a restaurant amb el nom de Can Feral, és una masia restaurada del segle XVIII i rep el nom del propietari; la història d’aquest mas es remunta a l’edat mitjana, quan la...

Aquest camí que voreja els camps de Can Roig i de Can amat, avui erms, són un reclam per al mamífer més abundants aquestes darreres dècades: el porc senglar. De fet, si us hi fixeu, trobareu senyals...

A la nostra dreta, a l’altre costat de la vall de les Canals, es troba el mas de Ca n’Amat i la capella de la mare de Déu de la Salut (foto). Entre  els arbres veiem algun parament de les edificacions...

Els solells, antigament plens de vinya, avui són ocupats per la pineda de pi blanc esquitxada d’algun pi pinyoner, sobretot a la part baixa. Roures i alzines, com veurem més endavant, els trobem...

En aquest punt, creueu la part alta de la riera. Com dèiem, racons on encara trobem la vegetació original: l’alzinar.  

Els torrents són el millor lloc per endinsar-se en l'alzinar que abans ocupava...

Que bonic que és passar per sota d'aquest altre ambient vegetal. És l'únic tram de tot el recorregut on podem gaudir d’aquesta clapa de roure cerrioide o roure català (Quercus cerrioides). Un híbrid...

Probablement, per causa d’algun incendi passat, el bosc va desaparèixer i la successió vegetal ha portat aquest vessant de llevant de la Roca Bruna fins a una formació vegetal alta i densa, la màquia...

Durant el Paleozoic, fa entre 500 i 300 milions d’anys, aquestes terres van ser habitades per uns animals marins, anomenats crinoïdeus. 

Són fòssils del Paleozoic i del Mesozoic, equinoderms dels quals...

L'Ermita de Bruguers o Mare de Déu de Bruguers és un edifici religiós catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local que s'aixeca al peu del turó del castell d'Eramprunyà i que data del segle XI. 

Probabl...

L'Arc de Bruguers és una formació de gran valor geomorfològic del Garraf vermell. Els materials que formen l'arc són conglomerats de Buntsandstein (de l'alemany "roca de terra vermella") i són de l...

En un territori muntanyós com el nostre, per tal d’anivellar els vessants de turons i muntanyes, es construïen grans esglaons, retenint els sediments amb murs de pedres seques, on no es fa servir cap...

A tocar dels saltants d’aigua de la riera del Fangar, observem un petit altar improvisat (ara malmès), en honor d’una mare de Déu, anomenada la Miraculosa o de la Salamandra. 

La riera, seca, però...

Era lloc de parada obligatòria per a tots els romers que, en època moderna i, amb més intensitat, des del segle XX, anaven en romeria fins a la Mare de Déu de Bruguers. D’allà estant, feien l’Aplec de...

A sobre vostre, a la dreta, amunt, trobeu un sector, el de Roca Bruna, d'on ja els ibers extreien ferro fa 2000 anys. Són pissarres antigues entre les quals es troba un jaciment de ferro. Els romans...

La primera referència documental és de l’any 1587, per bé que suposem que es tracta d’un mas anterior. El mas pren el nom dels propietaris durant els segles XVII i XVIII. La construcció actual és d...

Passats els camps, teniu a sota mateix la riera de Sant Llorenç. La proximitat de torrents com el del Fangar i el de les Orioles, que menen a la riera, genera un ambient frescal que afavoreix el...