Cap els cingles del Perer

Flag

L'observatori de la plana.

Només sortir del poble, per la carretera que va a St. Miquel del Fai, ja trobem el testimoni d’un passat agrícola difícil i dur de treballar. Feixes i barraques ens parlen del conreu de la vinya als vessants menys abruptes. Seguint la carretera, arribem al Parc Usart (1918 amb el finançament de Nicolau Usart, industrial del poble) amb vistes a la plana del Vallès Oriental i a llevant la Vall del Tenes i els cingles de Bertí. 

Pujarem per la riera de Vallbona que, per sota nostre, en saltar el cingle fa el salt anomenat de Sant Miquel Xic en analogia al salt del Rossinyol a St. Miquel del Fai. (de fet, és la continuació de la mateixa cinglera).

Pujarem per una pista planera amb vistes continues sobre el Vallès per arribar al Balcó del Perer, i adonar-nos de la magnitud del paisatge. Ara, les vistes s’amplien de llevant a ponent. Del Montseny a St. Llorenç del Munt.  La plana i la serralada litoral al davant i als costats, turons, graus, costes i cingles. Paraules totes que defineixen el relleu petri on ens trobem. A sota nostre, Riells del Fai, amb la Vall del Tenes que entra fins al monestir de Sant Miquel. Els cingles de Bertí amb el relleu abrupte del turó de les Onze hores, el castell de Clascar al seu darrera i el Puiggraciós (808 m), isolat, a la seva dreta. 

Bon indret aquest, per observar aus de dia i estels de nit. Adonar-nos de la geologia dels cingles, amb els seus materials clarament diferenciats pels colors. Gresos blancs a sobre i conglomerats vermells a sota. Mentrestant podem mirar de trobar algun fòssil a les calcàries que trepitgem.

Comencem a girar cap enrere, passant per sota el Mas Perer i el Mas Flequer direcció a l’Ermita de Sant Climent. En aquests alts, domina l’alzinar alternat amb camp de cereals. Els successius incendis (anys 82/94) han afavorit aquesta formació d'alzines. Passada la bassa del Perer, ens endinsem en un bonic corriol a l’ombra d’un retall d’alzinar madur no afectat pel foc. 

Visitarem l’Ermita de Sant Climent (s. XVIII), avui amagada pel bosc de pins, per anar baixant cap el torrent dels Horts i riera de Vallbona on enllaçarem amb una part de cami Reial que ens portarà fins el poble.  Els horts, petites feixes que anaven baixant al torrent, aprofitant la proximitat de l’aigua (no fa tant de temps), avui la majoria són erms i bardissars. Als camps propers a la bassa, més extensos i plans s'hi fa conreu de cereals. 

Arribem al poble, per sota el Puig del Moro i el Pla de la Costa. El camí Reial, aprofita el ferm de les lloses calcàries, acompanyades de feixes de pedra seca on encara avui algun ametller ens recorda altres cultius.

St. Feliu a sota, amagat darrera el Puig del Prat i el Turo de Solanes, en un enclavament  privilegiat, ens espera. 

Agraïments:     Ruta treballada amb el Centre Excursionista de St. Feliu de Codines.