Cap als cingles del Perer

Flag

L'observatori de la plana

Per començar, sortirem del poble per la carretera que va a Sant Miquel del Fai, i de seguida trobarem el testimoni d'un passat agrícola difícil i dur de treballar. Per exemple, feixes i barraques ens parlen del conreu de la vinya als vessants menys abruptes. Seguint la carretera, arribarem al parc Usart (creat el 1918 amb el finançament de Nicolau Usart, industrial del poble) amb vistes a la plana del Vallès Oriental i, a llevant, a la vall del Tenes i als cingles de Bertí. 

Pujarem per la riera de Vallbona que, per sota nostre, en saltar el cingle, fa el salt, que és conegut com a Sant Miquel Xic, en analogia al salt del Rossinyol a Sant Miquel del Fai (de fet, és la continuació de la mateixa cinglera). Seguirem pujant per una pista planera amb vistes contínues sobre el Vallès per arribar, finalment, al balcó del Perer, on podrem observar l'excepcional paisatge petri de la zona. Aquí, les vistes s'amplien: de llevant a ponent, es troben el Montseny i Sant Llorenç del Munt; a davant, la plana i la Serralada Litoral; als costats, turons i cingles; i, a sota nostre, el poble de Riells del Fai i la vall del Tenes que entra fins al monestir de Sant Miquel. També es tenen vistes dels cingles de Bertí amb el relleu abrupte del Turó de les Onze Hores, el castell de Clascar al seu darrere i Puiggraciós (808 m), isolat, a la seva dreta. 

Aquest és un bon indret per observar aus i, a la nit, estels, així com també per descobrir la geologia dels cingles i adonar-se dels diversos materials que els conformen, clarament diferenciats pels colors (gresos blancs a sobre i conglomerats vermells a sota). A més, també podem intentar trobar algun fòssil a les calcàries que trepitgem.

Després, començarem a girar cap enrere, passant per sota el mas Perer i el mas Flequer, en direcció a l'ermita de Sant Climent. En aquesta zona domina l'alzinar, alternat amb camp de cereals. Els successius incendis (produïts els anys 82 i 94) han afavorit el creixement d'alzines. Passada la bassa del Perer, ens endinsarem en un bonic corriol a l'ombra d'un retall d'alzinar madur, no afectat pel foc. 

Seguint aquesta ruta, tindrem l'oportunitat de visitar l'ermita de Sant Climent (segle XVIII), avui amagada pel bosc de pins. Des d'aquí, baixarem cap al torrent dels Horts i la riera de Vallbona, on enllaçarem amb una part del camí reial que ens portarà fins al poble. La major part d'aquests horts, que eren petites feixes que anaven baixant seguint el torrent, aprofitant la proximitat de l'aigua, avui en dia són erms i bardissars. Pel que fa als camps propers a la bassa, aquests són més extensos i plans, i s'hi conreen cereals. 

Finalment, arribarem al poble per sota el Puig del Moro i el pla de la Costa. El camí reial aprofita el ferm de les lloses calcàries, acompanyades de feixes de pedra seca on encara avui algun ametller ens recorda l'existència passada d'altres cultius. Així, Sant Feliu de Codines, amagat darrere el Puig del Prat i el Turó de Solanes, en un enclavament privilegiat, ens espera. 

Agraïments: Ruta treballada amb el Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines.