La vall de Bell-lloc

Flag

Racons plens d'història.

Comencem el recorregut, remuntant la vall de Bell-lloc, al costat de la riera del mateix nom, entre camps i boscos d’alzines i pins pinyoners. Aquesta vall, abans explotada per l’home, encara conserva alguns camps de cultius farratgers i vinyes. Amaga també restes de construccions de l’activitat de l’home lligada al medi, des de l’edat mitjana fins a mitjans del s. XX.

Una resclosa a la riera, desvia l’aigua cap a la bassa d’un molí fariner. La natura argilosa del sòl i la presència d’aigua, afavorien la fabricació de rajols i totxos. Les feixes de pedra seca que ha deixat al descobert l’incendi del març del 2014 posen en evidència que, també aquí, els vessants suaus del massís servien per al cultiu de la vinya.

Pel costat de la riera, la vegetació és més pròpia d’alzinar humit. A la llera, hi trobem llorers i alocs. Les heures, els arítjols, marfulls i aladerns, es fan sota les alzines. El bosc dominant és una sureda esquitxada de pi pinyer a les parts baixes i pi blanc a les més altes.

El camí del Monestir, ens porta fins al costat de l’Ermita de Santa Maria i el Mas de Bell-lloc per arribar al tranquil raconet de la font, just a sota el Castell de Vila-romà.

De la font, comença una forta pujada al Castell, per després seguir fins al cim del Montagut on trobarem el dolmen i gaudirem d’àmplies vistes. La pujada ha de servir per tal d'adonar-nos d’allò que el foc ha deixat al descobert.  Alhora veurem la capacitat de recuperació del paisatge vegetal mediterrani. La majoria d’espècies rebroten de soca o d’arrel (brucs, arboços, alzines) o fins i tot del tronc si el foc no ha estat massa fort (suros).

La baixada ràpida per una pista còmoda ens obre vistes a la vall veïna de Vall-llobrega i alguna de les seves masies. Podrem veure com era la vegetació abans de cremar-se. Aviat, arriben a la plana on visitarem el forn de rajols de Mas Antoniet.

Seguim ara pel costat de la riera, aigües avall, passant per la resclosa del molí. Allà on toca el sol, esbarzers i roldors, tapen tota la llera. On l’ombra ho permet, els llorers es fan presents.

Acabem al costat de la masia de Pere Tià, avui un equipament municipal.

Nota: aquesta ruta ha estat proposada i treballada pel Consorci de les Gavarres.