Einleitung
Mirem primer a un dels costats del camí, a l’esquerra tenim uns ullastres, que són les oliveres en estat salvatge. També veiem un ametller, un arbre de fulla caduca, per tant si el visites a l'hivern, només veuràs el tronc i les branques despullades. Ens trobem en una zona inundable quan baixa un aiguat, però habitualment seca i crescuda de bardisses.
Ara mirem a la dreta del camí on ha tenim una fantàstica alzina de tronc imponent. L’alzina és l’arbre autòcton que poblava totes aquestes terres abans de ser cultivades pels humans i en alguns racons, que no podien ser cultivats, com per exemple al costat d’aquest barranc, s’han salvat alguns exemplars que han resistit el pas del temps, les tales per aconseguir camps de conreu i per a fer carbó.
Els fruits de l'alzina, les glans, són un important aliment per rosegadors, com ratolins i esquirols, però també en mengen els porcs senglars. És una important font energètica i de reserva quan a l’hivern queden pocs fruits disponibles. També en podran néixer noves alzines sota l’ombra de pins propers, ja que una alzina només germina si ja hi ha un bosc format.