Camins a l'Arbocet

Flag

A l'aguait

Comencem la ruta sortint de Vilanova d’Escornalbou per l'avinguda principal que enllaça amb la carretera que passa per l'Arbocet i passem per davant la casa modernista d’en Cosme Toda i de l’edifici de la Cooperativa- Centre d’Interpretació de l’Oli i acollida al visitant, baixem al barranc de la Font per anar a buscar el camí senyalitzat a Riudecanyes, entre granges i ametllers. De seguida una pista asfaltada ens va portant direcció a l'Arbocet primer entre camps d'oliveres, avellaners, garrofers i ametllers, els cultius de secà de la zona i més endavant els regadius de fruiters, gens habituals en la zona, però que una empresa holandesa ha portat fins aquí. 

Durant tot aquest tram, tenim davant nostre el mar Mediterrani i a la dreta la serra de Llaveria, la mola de Colldejou, la serra de l’Argentera i el castell d’Escornalbou, un paisatge molt distintiu des de molts indrets d’aquesta zona. Seguirem durant una bona estona la pista asfaltada fins que arribem a uns pins blancs molt grossos i ens ficarem a la dreta per un caminet que segueix el curs d'una riera deixant a l'esquerra uns vivers. Sortint del senderó arribem a la finca de l’holandès, Van der. Staag, propietari del mas de la Palomera, del segle XVIII i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i mas Damià, aquí ens envolten els camps de regadiu, majoritàriament pomeres.

Un tros més de camí asfaltat ens porta per davant de l’impressionant Mas de La Palomera fins a tornar a creuar el barranc del Magí i ja una suau pujada ens fa entrar al poble de l’Arbocet on de seguida veiem l’església de Sant Joan Baptista. Avançant pel poble, passem les dues torres de guaita, la torratxa i la torre del Gravat, vestigis de temps de bandolers i disputes entre pobles. 

Creuem la carretera per començar la tornada cap a Vilanova d’Escornalbou per una pista sense asfaltar que es va transformant en senderó pel costat del barranc de Vilanova d'Escornalbou un barranc habitualment sec. Pel camí seguim amb el paisatge de secà en el que podem trobar oliveres i, més enllà, alzines i pins blancs.

Seguim paral·lels a la carretera i passem pel mas Munter, un mas amb una altra torre de guaita, recordant-nos un cop més les necessitats defensives del territori.

Finalment anem tornant a Vilanova entre camps de conreu, amb l’Areny de Mont-roig d’espectaculars gresos vermells, gairebé a tocar.