Passejada fins al pou de gel

Flag

Paisatges de l'Alta Anoia.

És un itinerari curt i fàcil, circular, que proposem començar des del poble d'Argençola. En un moment o altra, abans de marxar, us recomanem que pugeu dalt el castell i la plaça de l'església de Sant Llorenç, privilegiada talaia de l'Alta Anoia.

L'itinerari d'anada i de tornada és carener i, per tant, amb àmplies vistes que van de la Serralada Prelitoral fins als Pirineus. De la mateixa manera, es veuen els pobles del voltant que, com Argençola, coronen els turons propers, encimbellats sota la protecció del castell.

Viurem de prop el paisatge agrícola d'aquesta part de la comarca, on el seu relleu ondulat l'obliga a una alternança amb el bosc formant un atractiu mosaic agroforestal. Així, doncs, els camps de conreus de secà sovint afeixats amb alts marges dibuixen boniques formes entre les clapes de bosc de les parts menys favorables.

Anirem veient masos, molts també dalt els careners, que ens recorden qui és el responsable del manteniment d'aquest paisatge. Alguns, abandonats; altres, en actiu amb noves propostes per revitalitzar el turisme de proximitat a la comarca.

Passat cal Rabasser i amb vista a cal Jepet i can Serrats, a l'altre costat de la vall, baixem fins a la llera del torrent dels Verdaguers, entre camps d'ordi i retalls d'una pineda solella amb aromàtiques que ens acompanyen pel camí.

Entrar a la llera del torrent, sota àlbers i aurons, ens fa sentir la frescor d'aquests fondals i adonar-nos del canvi de vegetació entre els solells i els obacs. És per aquest motiu que tot seguit toparem amb el pou de gel. Antics reservoris i dispensadors de fred segles enrere.

Pujarem de nou, ara travessant una altra pineda obaga on les aromàtiques han quasi desaparegut deixant el seu lloc a altres arbusts de més port. Sortirem dalt el camí carener de Clariana, davant els masos de cal Jepet i can Serrats, on podem conèixer de més a prop el ramat d'ovelles de can Serrats. Els bonics roures entre els dos masos ens donen una pista de quin podia ser el bosc abans que els pins s'escampessin.

Tornem pel camí carener direcció Argençola, gaudint de nou de les vistes ara en direcció a Santa Coloma de Queralt (ponent), a la propera comarca veïna de la Conca de Barberà. Passarem pel costat d'un turonet, a sobre de cal Macari, on s'han trobat unes sepultures de lloses i, després, per costat de can Sebastià, que conserva un forn, avui tapiat, integrat a la masia de 1916. Fàcilment, d'aquí dalt la carena, podem veure algun rapinyaire típic d'aquests ambients oberts com el xoriguer o l'aligot, aturats en pals o fils o bé voleiant resseguint els camps cercant aliment. Passant pel costat de les últimes cases abans d'arribar al cotxe, us podeu fixar en els nius d'oreneta cua blanca que hi ha sota la cornisa d'una d'elles.

Col·laboració: Joan Solà. Associació el Trill