Els graus del Far

Flag

Per sota, pel mig i per dalt de les cingleres del Far

Sortirem de Sant Martí Sacalm, un dels petits nuclis de població del municipi de Susqueda, indret enlairat al mig d’una ampla collada i que ja insinua la bellesa de les amples vistes que ens esperen. Just a sobre els nostres caps podrem veure l’imponent cinglera del Far, amb el santuari que treu el cap ben bé per la punta, espectaculars timbes que recorrerem per sota, pel mig i per dalt. 

A partir del collet de Sant Martí anirem flanquejant per sota, i en un lleuger descens entre l’alzinar, part de la cinglera sud-oest del Far, passant entre el pla Senador i el puig dels Corbs, fins a les runes de l’antic mas de Puig Alí. Se’ns obren les vistes de la banda de les Guilleries, el Montseny i el Collsacabra. En breu, però haurem de deixar la comoditat del flanqueig i començar a pujar bruscament per la costa de la Triola fins als peus del grau de Cabrafiga, pas encaixat entre les parets del cingle que en un replec de ziga-zagues ens deixarà dalt de la timba. Tot pujant per aquest feréstec catau podrem admirar espècies florals com la falguereta de cingle i l’orella d’ós, rareses que cal anar a buscar en llocs d’ambients humits i ombrívols com aquests.

Deixem aquest indret encaixat per vorejar relleixos i cingles ja sense descans pel mig de la roureda i el boix fins al santuari del Far. Esperons rocosos i passos del sender a tocar de les cingleres ens faran aturar un munt de vegades per gaudir millor de tanta contemplació i bellesa. Fent un respir, en franc flanqueig pels amples relleixos que formen els cingles que tant marquen l’orografia i el bell paisatge del Collsacabra, ens arribarem fins al santuari del Far, emblemàtic i conegut indret de devoció popular.

Al santuari del Far, lloc privilegiat per a fer-hi un breu recés, les vistes se’ns obren ara també cap a les planes de la Selva i de l’Empordà, el Canigó, el cap de Creus... No ens en cansaríem mai: tota una lliçó de geografia!

Sortint ja del santuari del Far anirem a buscar l’ermita de Santa Anna, posada just a l’indret on ens entaforarem pel segon grau del dia, el de Santa Anna, ara de baixada. Els constants revolts i els petits murs de pedra que aguanten els petits terraplens que va formant el camí dibuixen una bella estampa. Aquí i allà, algun peu de faig i una gran profusió de lliris de neu que ens oferiran el seu millor moment a finals d’hivern quan esclata la blanca florida.

Situats ja al vessant nord-est dels cingles del Far, només ens caldrà baixar decididament pel bell mig de la boscúria, una roureda que va canviant cap a l’alzinar, fins a atènyer novament el petit veïnat de Sant Martí i la petita església lleugerament aturonada que el presideix, indret per deixar-nos endur novament per la bona badoqueria.