Introducción
El Figaró modernista: arquitectura i natura
A finals del segle XIX i principis del XX, l’arribada del ferrocarril i les bones comunicacions van convertir el Figaró en un indret ideal per a l’estiueig de la burgesia barcelonina. Aquest moment de transformació va deixar com a llegat una singular col·lecció de cases i torres modernistes, moltes projectades per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall, que va saber integrar arquitectura, natura i ornamentació en un conjunt de gran personalitat.
Al llarg de la ruta podreu descobrir aquests edificis i conèixer-ne la història d’una manera amena i immersiva: un avatar de Raspall us acompanyarà en vídeo per explicar les diferents edificacions, i també podreu escoltar locucions amb informació ampliada sobre el patrimoni i el context de l’època.
Te recomendamos la App de Natura Local pera hacer esta ruta guiada e interpretada. Descárgatela gratis aquí:
Apple store Google Play-
TipologíaCircular antihorario
-
DificultadFamiliar
-
Duración1 hora
-
Pendiente68.00 meters
-
Distancia1.00 km
-
TemaTemático
-
ActividadA pie
-
Valoración
Descripción
El Figaró modernista: arquitectura i natura
La Ruta Modernista del Figaró ens convida a descobrir, a través d’un agradable passeig pels carrers de la vila, el llegat arquitectònic que va deixar l’arribada del ferrocarril i el desenvolupament de l’estiueig a finals del segle XIX i principis del XX. En aquest moment, el Figaró es va convertir en un lloc d’atracció per a famílies benestants de Barcelona, que hi van construir torres i cases d’estiueig envoltades de jardins.
El recorregut comença a la Casa Consistorial i les antigues escoles, construïdes l’any 1910 a la carretera de Ribes, el nou eix de la vila que va prendre protagonisme amb l’arribada del tren. L’edifici, obra de Josep Maria Miró i Guibernau, conserva elements decoratius modernistes com els esgrafiats florals i les sanefes de ceràmica.
A continuació trobem l’Antic Hotel Congost, un dels edificis més representatius del fenomen de l’estiueig. Projectat per Manuel Joaquim Raspall, combina grans volums, una característica torre-mirador i una façana on destaquen el maó i la ceràmica vidrada.
La ruta continua fins a Can Delgado, una casa d’estiueig on els plafons commemoratius i les sanefes de rajola vidrada permeten observar la transició entre el Modernisme i el Noucentisme.
Un dels edificis més singulars és Villa Esperanza, o Torre del Rellotge. La seva arquitectura s’adapta al fort pendent del terreny mitjançant grans contraforts de pedra i maó. La decoració ceràmica i, sobretot, l’antic rellotge públic que coronava la casa, li confereixen una personalitat molt característica.
El recorregut ens porta després a Vil·la Pepita i Vil·la Rosita, dues cases projectades per Raspall que exemplifiquen l’arquitectura d’estiueig de l’època. Els esgrafiats, la ceràmica, els elements de ferro forjat i les torres-mirador mostren la manera com l’arquitecte combinava materials tradicionals amb formes i solucions innovadores.
Pujant per les Escales de l’Àngelus, arribem a Can Gallart, també coneguda com l’Ave Maria. Reformada per Raspall l’any 1908, destaca pel medalló ceràmic de la façana, els frisos de rajola, les teules vidrades i els elements de ferro forjat.
Al costat trobem Can Mestre, una construcció de gran singularitat que permet apreciar especialment com el pendent modifica la percepció de l’arquitectura. Des del carrer sembla una casa de dimensions més modestes, mentre que des de les escales de l’Àngelus adquireix gairebé l’aparença d’un castell.
El següent punt és el Portal de Can Gambús, monumental accés a una antiga finca d’un dels grans estiuejants del Figaró. Les escultures que coronen els pilars de la reixa, protagonitzades per infants, són un bon exemple del llenguatge humanista i realista del Noucentisme.
Les Escales de l’Àngelus són, alhora, un element arquitectònic i urbanístic que ens permet entendre fins a quin punt els estiuejants van transformar l’espai públic del Figaró. Les escalinates, els replans, els bancs de pedra, els murs i les lluminàries de ferro forjat formaven l’accés a la finca de Can Gambús.
Finalment, la ruta arriba a la Plaça Major, espai de connexió entre el nucli històric i els eixamples que van créixer durant els segles XIX i XX. Des d’aquí podem contemplar també Can Ventureta, casal noucentista dominat per una característica torre-mirador decorada amb ceràmica de motius vegetals.
Al llarg del recorregut, Manuel Joaquim Raspall es converteix en el nostre guia virtual. Mitjançant vídeos protagonitzats per un avatar de l’arquitecte, podrem conèixer de primera mà —d’una manera amena i immersiva— les característiques i els secrets de les edificacions més destacades. A més, les locucions amb informació ampliada permeten aprofundir en la història dels edificis, els seus promotors, els materials i el context social que va transformar el Figaró en un dels petits paisatges d’estiueig més singulars del Vallès.






