Introduction
Pugem per la carena solella del Torrent de la Font de la Beca (a la nostra dreta). El cultiu de fruiters, aquí, es centrava en els garrofers. Anirem trobant bonics exemplars al llarg del camí. Puntualment nesprers i figueres i figueres de moro. Aquest arbre, que no aguanta el fred sec, el trobem sempre proper al litoral mediterrani. Quan s’abandona és transformat en un arbre-arbust, sense tronc principal i amb moltes branques baixes. (els veurem més endavant entre els pins) Les garrofes es poden menjar fresques, seques o triturades. Molt nutritives es fan servir per aliment del bestiar, fins i tot en èpoques de fam es feia servir per alimentació humana; amb la farina de les cobertes es fan tortes dietètiques; amb el fruit sencer es feia xocolata de garrofí; amb les llavors es preparava cafè i també una goma emprada en alimentació i cosmètica . Els arbres sans, són molt productius, ja veieu quantes garrofes tenen. D’un arbre es podien treure fins a 500 kg de garrofes. Per terra, domina una gramínia invasora: l’albellatge. Això vol dir que fa poc que es va abandonar i encara no hi han entrat els arbusts. És un prat d’albellatge. Aquí encara és més fàcil de trobar aquests rèptils que abans dèiem. (serps i llangardaixos)