Introduction
Com podeu veure, allà on el camí s'apropa al torrent, la humitat augmenta i apareix l'avellaner (foto); arbust que rebrota molt de soca amb troncs rectes que serveixen per fer bastons (tendre o remullat, s'ha de lligar a un pilar i deixar-lo uns mesos). Fulles en forma de cor i aspres al tacte. A finals d'octubre, quan les avellanes són madures, cauen a terra i s'arrepleguen. També les podeu collir de l'arbre quan el didal que l'envolta és ben marró.
Les fulles en infusió es feien servir per a baixar la febre. Les seves qualitats són depuratives i vasoconstrictores i solen ser emprades com a tònic del sistema circulatori a més de ser aplicades en compreses per ajudar a cicatritzar ferides.
Sobre els avellaners trobem el bosc de roures amb grups de trèmols. El boix, sempre verd, segueix sent l'arbust dominant. Les fulles i fruits són tòxics. La fusta de la soca, molt resistent i forta, es feia servir per fabricar estris de cuina (bols, tasses, culleres, etc.) o pipes de fumar.
Pel camí trobareu bassals de senglar, on van a fer banys de fang per desparasitar-se. El bosc és ple d'avellanes, glans i fages pel que a la tardor constitueix un gran reservori de menjar tant per als senglars com per a molts altres animalons i ocells de bosc.
Als marges del camí surten les maduixeres, l'herba fetgera, els polipodis i les heures.